Bio

Caïm Riba és un músic, guitarrista i porductor musical nascut a Formentera a la dècada dels 70 en un marc cultural molt important. Fill del músic Pau Riba i la fotògraf Mercè Pastor, passa la infantesa envoltat d’artistes i bohemis, fet que li fa créixer una inquietud creativa i ha aconseguit ser un dels grans compositors del nostre país. L’any 1996, després d’uns anys d’exercir de guitarrista amb el seu pare i altres formacions, crea junt amb el seu germà Pauet Riba, el grup de música i arts visuals PASTORA. Més tard s’hi afegeix l’actriu i cantant Dolo Beltran i treuen el hit LOLA, tema amb el qual van aconseguir una gran popularitat, i que va ser el punt de partida d’una llarga carrera farcida d’èxits. Amb el grup Pastora, Caïm ha compost grans temes de ball on l’electrònica i els sintetitzadors han tingut un lloc de privilegi. Cançons que des de fa 20 anys han sonat en els millors escenaris de tot l’Estat.

En el 2014 comença carrera en solitari, amb el seu primer disc, «a306km«. Un projecte en Català i més orgànic que respon a la seva necessitat d’expressió més intima. En el 2018 edita el segon, «Nararai«. I en 2021 edita «Llunes de Plutó» amb el que ha obtingut molt bones crítiques i el premi Enderrock a millor disc d’autor.

Avui dia ja acumula més de 30 anys de carrera com a músic, compositor, guitarrista i productor, treballant amb artístes com Pau Riba, Lúltim Indi, Pol Cruells, Edurne, Halldor Mar, Ivette Nadal i Raül Bonilla entre d’altres.

Actualment està presentant avançaments com Ja ho tens i La reina de la ciutat, del que serà el seu quart treball en solitari, El racó dels pensament, que s’editarà el Maig de 2023.


Discografia

.:: Caïm Riba ::.      🛒 Compra


El racó dels pensaments ·
2023


Llunes de Plutó · 2021


Nararai · 2018


a 306 km · 2014

.:: Pastora ::.


Una Altra Galàxia · 2012


Un Viaje En Noria · 2011


Circuitos De Lujo · 2008


Remix ED · 2009


La Vida Moderna · 2005


Pastora · 2003


Trip Show Audiovisual Tecno Simfònic · 1998

.:: Altres artistes · Producció ::.


El mar no té camins · Halldor Mar, 2023


L’últim Indi, 2019

 


UN DIA PERFECTE

Mmm… Avui serà un dia perfecte

 

La llum ja busca lloc

rondant per la finestra

i el teu somriure em diu molt més

que totes les paraules

 

I esmorzarem tranquil·lament

mentre es fon la rosada

passejarem fins al vespre

deixant l’atzar guiar-nos

 

Les hores passen dolçament

quan ets aquí al meu costat

 

La llum de l’alba escampa els seus colors

tenyint el cel i els núvols

avui serà un dia perfecte

Seurem a una terrassa i contemplarem

la gent i el món com gira

avui serà un dia perfecte

 

Mmm… Avui serà un dia perfecte

Mmm… Avui serà un dia perfecte

 

I és que totes les cabòries del món no són res

quan ets aquí al meu costat

 

La llum de l’alba escampa els seus colors

tenyint el cel i els núvols

avui serà un dia perfecte

Farem quatre torrades davant del foc

la nit ens arrossega

avui serà un dia perfecte

 

Les hores passen dolçament

quan somrius al meu costat

A LA CIUTAT

A la ciutat 

no hi corre ningú

no hi corre ningú

 

Tots els carrers

respiren tranquils, respiren tranquils

i l’aire és net, i l’aire és net.

 

A la ciutat

ja no hi ha fums

ja no hi ha fums 

 

i s’escolta un piu-piu harmoniós 

en lloc de motors  

en lloc de motors

i l’aire és net 

i l’aire és net

 

Ressonen els pulmons

que s’omplen d’emocions  

i al cel ja no hi ha avions

només lloros i coloms

i aquesta calma ens convida a pensar  

 

Surto al carrer

no hi ha ningú

no hi ha ningú       

 

I la serenor 

omple el meu cos

omple el meu cos  

i em sento bé

i em sento bé     

 

 

Ressonen els pulmons

que s’omplen d’emocions 

i al cel ja no hi ha avions

només lloros i coloms

i la vida ens convida a pensar

 

 La situació ha canviat

toc d’alerta per la humanitat

El ritme ha de cedir

i aquí tots hi tenim molt a dir

Ara hem de canviar el pas

Ara hem de canviar el pas

 

Ressonen els pulmons

que s’omplen d’emocions 

i al cel ja no hi ha avions

només lloros i coloms

i la vida ens convida a pensar

BUSCAREM CARGOLS

Llàgrimes d’un temps

camins que ja no hi són

petjades i mirades que omplen el teu cel

Matins que ni has sortit del llit

vesprades que han passat com passa un llamp distant

I el cel retrona fort i et venç el fred

la pluja et mulla el cor però ho deixarà tot net

 

I un dia quan surti el sol 

vindré a jugar amb tu

i buscarem cargols


Dundairairirarerai dairarirai 

i buscarem cargols

 

Estones enraonant 

estones contemplant 

les vistes i els paisatges que ens hem estimat

M’encanta quan fem temps cercant l’infinit

deixant que els pensaments divaguin sense més

 

I un dia quan surti el sol 

vindré a jugar amb tu 

i buscarem cargols

Un dia quan surti el sol 

vindré a passar-lo amb tu 

i buscarem cargols

 

Airejarem llençols

compartirem juliols 

empaitarem mussols 

i entonarem udols

Caminarem pels prats 

confessarem pecats 

i farem ioga perduts per descampats

 

I un dia quan surti el sol 

vindré a jugar amb tu 

i buscarem cargols

Un dia quan surti el sol 

vindré a passar-lo amb tu 

i buscarem cargols

I junts buscarem cargols


Dundairairirarerai dairarirai 

i buscarem cargols

Dundairairirarerai dairarirai 

i junts buscarem cargols

CIUTAT DE FLORS

Lentament em vaig relaxant 

tanco els ulls 

sento una escalfor 

i lentament em cauen les pors 

obro els ulls i aquí estic jo

 

Caminant enmig del bosc amb els mitjons il·luminats

perseguint nabius, groselles i gerds alats

navegant entre les costes d’un congost particular

brotaran ciutats de flors dins el meu cap

 

Dolçament em vaig endinsant 

tot són llums i colors 

i dolçament em cauen les pors 

obro els ulls i aquí estic jo

 

Caminant enmig del bosc amb els mitjons il·luminats 

perseguint nabius, groselles i gerds alats

navegant entre les costes d’un congost particular 

brotaran ciutats de flors dins el meu cap

 

Rodolaré entre núvols de cotó

i volaré abraçat a un drac de paper

que em portarà fins a les llunes de Plutó

 

I tot són llums i colors fins les llunes de Plutó

i tot són llums i colors fins les llunes de Plutó

i aquí estic jo

 

Caminant enmig del bosc amb els mitjons il·luminats 

perseguint nabius, groselles i gerds alats

navegant entre les costes d’un congost particular

brotaran ciutats de flors dins el meu cap 


Dins del meu cap 

dins del meu cap

brotaran ciutats de flors dins el meu cap

i tot som llums i colors


Dins del meu cap 

dins del meu cap

brotaran ciutats de flors dins el meu cap 

EM SEMBLA BÉ

Sentir-me sol pot ser el millor que tinc

caure malalt pot ser el millor que tinc

viure el moment pot ser el millor que tinc

i ja em sembla bé, ja em sembla bé

llegir al meu llit pot ser el millor que tinc

cantar cançons pot ser el millor que tinc

viure el moment pot ser el millor que tinc

i ja em sembla bé, ja em sembla bé

— No hi pensis més —      No hi ha res que sigui el millor

— No hi pensis més —      Tot pot tenir el seu costat bo

— No hi pensis més —      Serà qüestió d’aprofitar cada moment 

                                           I ja em sembla bé, ja em sembla bé

Plorar per dins pot ser el millor que tinc

riure tot sol pot ser el millor que tinc

viure el moment pot ser el millor que tinc

i ja em sembla bé, ja em sembla bé

— No hi pensis més —      No hi ha res que sigui el millor

— No hi pensis més —      Tot pot tenir el seu costat bo

 

                                           I ja em sembla bé, ja em sembla bé

          

                                           I ja em sembla bé, ja em sembla bé

                                           I ja em sembla bé, ja em sembla bé

— No hi pensis més —      No no no no hi pensis més

— No hi pensis més —      No no no no hi pensis més

— No hi pensis més —      Tot està bé no hi pensis més 

                                           Ja em sembla bé, ja em sembla bé


— No hi pensis més —      No hi ha res que sigui el millor

— No hi pensis més —      Tot pot tenir el seu costat bo

— No hi pensis més —      Serà qüestió d’aprofitar cada moment 

                                           I ja em sembla bé, ja em sembla bé


Sentir-me sol pot ser el millor que tinc

VOLDRIA

Dandanda dandararan dandanda

dandararan dandanda dandararan dandanda

Voldria trobar el teu nom

i salvar la distància

vestir de primavera i sol

aquest cor ferit

I és que voldria trobar consol

per calmar el meu enteniment

i sentir que torna l’escalfor 

entre pensaments

I vull veure el cel clarejar 

i el sol que em cura les ferides del passat

i vull veure el cel clarejar

les orenetes ja fan niu als meus cabells

Voldria trobar el teu nom,

per salvar la distància

i vestir d’estiu aquest hivern 

oblidar el meu desconcert 

I vull veure el cel clarejar 

i el sol que em cura les ferides del passat

i vull veure el cel clarejar

les orenetes ja fan niu als meus cabells


Dandanda dandararan dandanda

dandararan dandanda dandararan dandanda

I vull veure el cel clarejar 

i el sol que em cura les ferides del passat

i vull veure el cel clarejar

i les carícies d’una pau que es vol quedar 

Somriure i plorar

salvar-me i patir

parlar i escoltar

Somriure i plorar

salvar-me i patir

parlar i escoltar

Dandanda dandararan dandanda

dandararan dandanda dandararan dandanda

I vull veure el cel clarejar 

i el sol que cura les ferides del passat    

i vull veure el cel clarejar

les orenetes ja fan niu als meus cabells

A MITJA OMBRA

Fa tres dies que es veu poc el sol 

i de tant en tant plou

i ella es passa el dia al llit

Però avui fa un dia bonic 

i llegim al balcó

calmant les ganes de sortir del pis

Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques a Es Caló

i les onades són la música de fons un dia més

mentre m’endinso amb Murakami penso ai quina calor

i ella em somriu a mitja ombra i jo em remullo els peus

i ella em somriu i jo em remullo els peus 

La gent fa vida als balcons 

tot és incert

I la injustícia de la sort s’endurà cors malaurats

però avui fa un dia radiant 

i ens crida el bon temps

ja tenim ganes de sortir del pis

Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques a Es Caló

i les onades són la música de fons un dia més

mentre em fascina Rodoreda passa un aire alleujador

I ella em somriu a mitja ombra i jo em remullo els peus

i ella somriu i jo em remullo els peus

i ella somriu i jo em remullo el peus

i ella somriu i ella em somriu

i ella somriu i jo em remullo el peus

oh

Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques a Es Caló

i les onades són la música de fons un dia més

quins ulls tan blaus que tens Sió que hi neden peixos des d’Es Caló

oh

DE MICA EN MICA

De mica en mica 

a poc a poc 

lentament

De mica en mica 

a poc a poc 

creixerà dins meu

Dins meu 

mmmm… dins meu

mmmm… dins meu

A poc a poc 

impassible 

lentament

creixerà 

de mica en mica

Dins meu 

dins meu 

de mica en mica

dins meu

dins meu

dins meu

de mica en mica 

dins meu

i de mica en mica caurà

BENVINGUTS

Trigarà a arribar el meu tren ja ho sé

l’observaré a la distància dels records viscuts

Agafaré l’últim vagó ja ho sé

Sense les pretensions que amarguen records fruïts i adorats

Benvinguts al nostre tren

benvinguts 

gaudiu del paradís

Una mirada dolça i clara

que glaça l’aire i trenca el gel d’un sol cop

una mirada dolça que embriaga el meu cor

i ara em vull perdre en el seu món uns instants

Trigaré a trobar el meu lloc ja ho sé

tots els vagons van plens de romanços caiguts en l’oblit

Benvinguts al nostre tren 

benvinguts 

benvinguts al nostre tren

hi sou benvinguts 

gaudiu del paradís

  

Una mirada dolça i clara

que glaça l’aire i trenca el gel d’un sol cop

una mirada dolça que embriaga el meu cor

i ara em vull perdre en el seu món uns instants

Busca’m al tren

busca’m al tren

busca’m el tren 

i ara em vull perdre en el seu món

Una mirada dolça i clara

que glaça l’aire i trenca el gel d’un sol cop

una mirada dolça que embriaga el meu cor

i ara em vull perdre en el seu món uns instants eterns

ONADES D’UN VELL TEMPS

Cremarem el bosc

tenyirem el cel

però tornarem al fons del mar

som onades d’un vell temps

cobrirem les valls

assecarem els rius

però tornarem al fons del mar

som onades vanitoses d’un vell temps

I conqueríem

i dominàvem

i somiàvem

tan dolçament

Creuarem deserts

viatjarem a Mart

i després de fondre els gels

nous aires solcaran aquest mar

Ja sé que mai 

ho entendrem

només serem dins teu 

sempre més amarats dins teu

Ja sé que mai 

ho entendrem

només serem un reflex

només serem un reflex

Somiarem dins teu

marcirem dins teu

llanguirem dins teu

morirem dins teu

Tornarà el batec

l’aire d’un nou món

brillaran nous ulls, nous cors

sense onades vanitoses d’un vell temps

Nararai

Camino i sento que els meus peus

corren més del que jo vull.

Un deliri s’apodera de mi,

i encara sento veus que canten…

Oh, mai més. Oh, mai més.

Oh, mai!

Nararai… Oh, mai!

Guspira

M’has volgut al teu costat

i em sento l’ànima vibrar.

M’ha captivat el teu parlar,

i em sento ple de força, et vull mirar.

Llevar-me amb tu, ser al teu costat,

cuidar el moment i junts…

Encendrem un foc etern delit de vida,

i junts el veurem créixer il·lusionats.

I passarem dies i anys al seu costat,

i passarem dies i anys al seu costat.

Els sols es ponen i ens fem grans,

i noves flames prenen relleu.

Guspira encesa amunt i avall,

i ens abraçarem veient com se’n va.

Senyals de fum a l’horitzó,

cuidar el moment i junts…

Encendrem un foc etern delit de vida.

i junts el veurem créixer il·lusionats.

I passarem dies i anys al seu costat,

i passarem dies i anys al seu costat.

I apreciarem sang i suor,

i ens abraçarem veient com ase’n va.

I ens abraçarem veient com se’n va.

I ens abraçarem veient com se’n va.

Preludi

Jocs de llum, reflexos.

Jocs de llum, hipnòtics.

Jocs de llum, jocs de llum, jocs de llum…

Sentir l’aire

Deixar-me anar tancant els ulls,

i sentir l’aire que respiro.

El cos em demana ballar i no pensar.

Eclipsar els problemes,

i quedar en segon pla.

I sentir l’aire…

I sentir l’aire, i el meu batec en tot moment.

El temps s’atura, però el món segueix girant,

i puc fer el que vulgui, que tot seguirà igual.

I sentir l’aire… I sentir l’aire en tot moment.

El ritme em mou, tancant els ulls, em deixo anar.

I sentir l’aire del món mentre bufa eternament,

és la força que m’eleva, és el ritme que m’empeny.

I sentir l’aire del món mentre bufa eternament,

és el batec que m’arrossega, que m’abraça, que reclama,

que m’entregui cegament!

El cos em demana ballar sense parar,

oblidar els problemes i quedar en segon pla.

I sentir l’aire… I sentir l’aire en tot moment.

MARE

Mare, digue’m on sóc,

que estic trist i sense forces,

perdut entre muntanyes de records,

que queden lluny.

Colors i olors…

La teva absència m’acompanya en tot moment,

acaronant el meu instint,

donant voltes a aquest astre tan lluent.

Mare, en el meu cor el teu parlar serè

ressona a cada batec.

A la meva sang, la dels meus nens…

I a la sang dels Pauets.

Mare…

La teva absència ens acompanya en tot moment,

El nostre nord, la teva llum,

ens dóna força, ens fa de guia i d’aliment.

Any rere any, quan t’enyoro i quan ploro.

Amb un somriure per cantar,

calmant els dies i encenent les nits!

Segon a segon

la teva absència ens acompanya en tot moment.

Mare… Sé molt bé

que fins que el sol no se m’apagui no ens veurem.

Si mai et sents sol

Si mai et sents sol

Si mai et sents sol,

compta amb mi.

Si mai et sents sol,

compta amb mi.

Serem vapor fent núvols blancs

a mercè del sol i el vent,

sense anhelar un destí

deixarem fer al camí.

Si mai et sents sol,

compta amb mi.

Si mai se’t cauen les parets,

compta amb mi.

I llegirem tots els estels,

caminarem sense parlar,

divagarem embadalits,

meravellats amb l’univers.

Quan plegui els llançols.

Quan regui les plantes.

I si mai vull trucar-te.

I si mai em falta l’aire.

I és que si mai et sents sol,

compta amb mi.

I si mai et… I si mai et sents sol.

Perdrem el temps, perdrem la por,

la vergonya i el rancor

divagarem embadalits,

meravellats, abstrets de tot.

Camins infinits,

somriures, silencis.

Nervis, vergonyes,

petons de divendres.

Desig, eufòria,

calfreds i mans…

I si mai et… I si mai et sents sol…

Compta amb mi!

Princesa de les llunes

Fa dies que ens fas somriure,

fa dies que et sentim bategar,

fa dies que volem mirar-te als ulls,

que impacients veiem el temps passar.

Fa dies que imaginem els teus ditets.

Fa dies que tens lloc aquí al costat.

El bressol, els peücs i el barret ben petitet.

La ment desperta, el cos cansat.

Arribaràs canviant-ho tot,

fonent els dies amb les nits.

Arribaràs, amb força, arribaràs!

Princesa de les llunes,

reina de les nits.

Petita i delicada.

D’una mirada ens ho dius tot.

Benvinguda a casa nostra,

benvinguda al nostre món.

Pren les claus com a penyora,

és tot teu el nostre amor.

Assenyalaves amb tantes ganes de parlar,

ara no pares de cantar.

El teu caminar esverat,

els teus rínxols despreocupats.

Senyoreta de tres pams!

Omples la casa amunt i avall,

jugant, rient, plorant, cantant,

menjant-te els dies,

descobrint que et vas fent gran!

Sensible somiadora,

ballarina encisadora…

Princesa de les llunes,

reina de les nits.

Petita i delicada.

D’una mirada ens ho dius tot.

Benvinguda a casa nostra,

benvinguda al nostre món.

Pren les claus com a penyora,

és tot teu el nostre amor.

Caminarem i correrem

comprant sabates que no et duraran.

Bufant espelmes, gaudint el camí.

La Primavera

Amb els peus freds et vaig buscar mentre no hi eres.

La teva brisa, la teva llum, el teu somriure.

Les tardes de cels blaus passejant il·lusionats

amb vestits de lli i de seda.

A poc a poc abraçarem

la teva força incombustible.

Ara que el temps s’ha desvestit

i és ple de flors i de colors.

Dorm, dorm, dorm…

Les papallones han tornat i estan contentes!

Les pluges curtes i els vespres llargs,

silencis d’emoció!

Encens el món amb la teva llum,

il·lumines cors i ments,

quan somrius ens treus la son

i ens dónes vida!

Lairairaira!

A poc a poc abraçarem

la teva força incombustible.

Ara que el temps s’ha desvestit

i és ple de flors i de colors.

A poc a poc abraçarem

la teva força irresistible,

que a poc a poc ha despertat

aquell infant que ja no espera,

que no fa cas, que vol cridar…

Adéu hivern, ja és primavera!

Dorm, dorm, dorm…

HISTÒRIES

Històries que no ha escrit ningú,

que passen sense més.

Omplint la teva agenda, “curtint” la pell.

Amarat de melangia,

mirant de fer-t’hi un lloc, de volar ben lluny.

Són senzilles, passatgeres, complicades…

Històries que t’han fet com ets.

Són històries que vindran.

Històries que t’han fet com ets.

Atrapades entre els fulls,

esperant que arribi el seu moment.

Refugis que has deixat buscant un lloc millor,

que enyoraràs dins teu, però en els somnis cauran.

Afortunadament, hi ha tot un món al teu davant

ple de camins per escollir mentre vas fent arrels amb el passat

Històries que vindran.

Històries que t’han fet com ets.

Atrapades entre els fulls

esperant que arribi el seu moment.

Viatges Siderals

Descalçat sota la pluja en una nit d’estiu,

la sorra fresca abraça els peus i entres al mar.

Estirat damunt de l’aigua et mulla el cel

i et rendiràs com un estel a la immensitat.

Sentiràs com et creix una alegria efervescent,

els teus sentits s’esbargiran fent viatges siderals.

Sentiràs la perversió que embriaga l’esperit,

les sirenes cantaran sintonies celestials.

Descalçat sota la pluja en una nit d’estiu,

calor de terra, rius de fang i la remor del mar.

La lluna encén les gotes fredes damunt la pell,

i et rendiràs com un estel a la immensitat.

Sentiràs com et creix una alegria efervescent,

els teus sentits s’esbargiran fent viatges siderals.

Sentiràs la perversió que embriaga l’esperit,

les sirenes cantaran sintonies celestials.

I sentiràs els colors blaus que et mimen.

I sentiràs les seves mans que t’acaronen.

Olor de pluja i gust de sal que et porten.

Cançons de gotes sobre el mar que t’enamoren.

I sentiràs com et creix una alegria efervescent,

els teus sentits s’esbargiran fent viatges siderals.

Sentiràs la perversió que embriaga l’esperit,

les sirenes cantaran sintonies celestials

que només tu sentiràs, perquè ara res et fa patir.

I et tornaràs a sentir com un ocell que emprèn el vol.

Els teus sentits despertaran, oblidades sensacions.

Descobriràs un nou sentir…

No ens cal més

Suau, profunda, gentil, silenciosa.

Una mirada transparent,

ens allibera del moment,

marcant petjades sobre el vent.

Sendes prohibides que escriuríem ingènuament,

sense forçar el moment.

Vençudes pel pas del temps.

Ningú ens podrà culpar de res,

no cal més per estimar,

per desitjar, per somiar…

No ens cal res més per somiar.

Hi ha un mar de fantasia

dictant les lleis innocentment.

Segons, minuts i anys que viuríem intensament,

sense forçar el moment.

Ningú ens podrà culpar de res,

no cal més per estimar,

per desitjar, per somiar…

Ningú ens podrà culpar de res,

no cal més per estimar,

per desitjar, per somiar…

Si és per mi travessarem tempestes,

deixant la nit eternitzar,

declarant la guerra al temps,

la treva als sentiments.

Com dos ocells

Tantes mirades que hem creuat, tants matins que hem estirat,

tants somriures que han vingut i que han marxat.

Estirats entre unes dunes, amb la sorra entre els cabells,

sento que em perdo sense rellotges dins el teu mirar.

tanco els ulls i sento l’aire que desprens al respirar,

i em venen ganes d’abraçar-te i estimar-te.

I dormirem ben agafats, dormirem com si la nit fos dins el sac.

I volarem enamorats, volarem com dos ocells creuant el mar.

I un cop més m’has despertat fent carícies amb els peus,

i em venen ganes d’abraçar-te i estimar-te un cop més.

I ens mirarem amb ulls cansats, ens mirarem guardant la nit dins el sac.

I agafarem camins creuats, migrarem com dos ocells buscant calor.

Tantes històries que hem viscut, arrelades sota la pell.

Tot el coratge que la vida ens ha donat.

Entre llençols

Relaxats dins l’aigua el vapor ho impregna tot.

Poca llum, i de fons la Norah Jones.

Deixant les presses, evadint-nos de tot, relaxant-nos sense més.

Mentre tu em miraves sense pensar, mentre jo et mirava embadalit…

Al teu voltant tots els miralls són tan bonics!

Passarem les nits enredats entre els llençols,

deixant volar tots els sentits.

Vull saber com són les ferides del teu cos.

Caminar cada dia al teu costat.

Mentre tu em miraves sense parlar,

mentre jo et mirava embadalit,

mentre tu em miraves, mentre jo et mirava,

mentre ens estimàvem, mentre tot canviava!

Passarem les nits enredats entre els llençols,

deixant volar tots els sentits.

Vull llegir amb els dits les pigues del teu cos.

Despertar al teu costat.

Les mans no paren quietes.

Pessigolles i carícies.

Els llavis volen lliures,

no estalvien ni un petó!

I pel que sembla aquesta nit la lluna riu cantant-li al sol,

enmig d’un cel vestit d’estels.

I pel que sembla aquesta nit la lluna vol que ens adormim,

sota un mateix son.

Abraçats i despullats,

abraçats i despullats.

Un cel daurat

Un cel daurat

il·lumina la ciutat,

fent un joc de reflexos

que enlluernen la veritat,

que queda tan lluny de la gent,

i del seu cor.

Un cel daurat

que difumina suaument imperfeccions,

dolces mentides,

il·lusions, cors amagats,

Un cel daurat

ens sedueix hipnotitzats,

anestèsic de l’essència,

el dolor l’ha segrestat,

i tot queda tan lluny de la gent,

tan lluny de la gent i del seu cor.

I un cel daurat,

fred i estèril,

un sostre de metall

que fa que no vegis la veritat,

il·lusionat.

I van caient,

s’esvaeixen il·lusions

que ja has oblidat,

que ja mai vindran,

perquè s’han fos,

perquè s’han fos…

S’han fos en un cel daurat.

Matinades Enceses

Estius a prop d’un far que il·lumina matinades enceses,

ressons sortint del pou, converses disteses.

Dansàvem descalços per l’era

evadint-nos, fugint de la inquietud.

Mil papallones volaven per sobre teu

sembrant el caos, sembrant records.

Perfils a contratemps,

siluetes desdibuixant-se en els murs de pedra.

La claror s’obre pas, les estrelles s’esvaeixen

i una pluja molt suau ens esvera

evadint-nos, sentint a flor de pell.

Mil papallones volaven per sobre teu

sembrant el caos, sembrant records.

Exaltacions de l’amistat, desinhibicions, complicitats

sembrant el caos…

Sota un cel que ens ha criat, anem al mar i ens capbussem,

sentim la immensitat…

Emocions descontrolades, sensacions viscudes intensament.

No ploris més

Prendre el sol i vèncer el temps

cobert de sal que et deixa el mar,

un record que toca fons, deixa’l marxar.

I ja surt el sol, i et vas despertant

i et cauen les pors, com si fos real.

Les espurnes creixeran i no hi haurà un final,

són com dits de vellut que recorren un cos nou

i només si tu ho vols giraràs tots els sentits,

i només si tu ho vols ara tens un dia nou.

No ploris més, no ploris més,

no ploris més i obre els ulls.

I et canvies la pell quan cau el passat,

tot gira endavant, no et quedis esperant.

Com una onada trenca el mar quan decideix anar per lliure,

submergir-te en tot moment, com si avui fos demà.

No ploris més, no ploris més,

no ploris més i obre els ulls.

Omplint de neu

Sons i olors ens evoquen dolç el teu record,

el temps calmant, l’enyorança,

ens han privat a tots del teu cor escarmentat,

dissimulada tendresa…

Fils cauran al teu voltant

inundant l’aire dels teus focs!

Omplint de neu,

vas omplint de neu.

Omplint de neu

amb la teva veu.

Tan suaus i alhora tan intenses

imatges difuminades.

Fils tan suaus que es trencaran

inundant l’aire dels teus focs.

Omplint de neu,

vas omplint de neu.

Omplint de neu

amb la teva veu.

I et sentirem en la teva absència,

recordarem amb tendresa mals moments

i tornarem a creure en les fades

i també serem una miqueta menys assenyats.

Omplint de neu,

vas omplint de neu.

Omplint de neu, amb la teva veu.

Omplint de neu, vas omplint de neu.

Omplint de neu, com si hagués somiat.

Home Llop

Aquesta nit, sé que pot passar de tot,

s’escalfa el meu instint, s’acosta el meu moment,

no hi puc fer res, em sedueix el costat fosc

i em trobo fent uns moviments del tot salvatges.

Aquesta nit la lluna ha deixat de girar,

només em mira a mi, hipnòtica i pacient

ha provocat la inevitable mutació

i et trobes fent uns moviments del tot salvatges.

La nit entra de cop…

Ara l’instint et demana sang i es mou tot el teu cos.

Ja em surten urpes a les mans…

Veus com la roba es va estripant.

Ja no em responen els sentits…

i ets més pelut que el Chewbacca.

I és que sóc un home llop

i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.

Serà una bacanal de sang i fetge,

és la marca de l’home llop… auuuuuuh.

Només respons al moviment,

treure la força i el desig,

una invasió de tu mateix.

La nit entra de cop…

corre per dins teu,

la lluna marca el pas…

hipnòtica i pacient,

invisible en la foscor desfent obstacles.

I és que sóc un home llop

i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.

Serà una bacanal de sang i fetge,

és la marca de l’home llop, ho estàs assimilant.

I és que soc un home llop

i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.. auuuuuuh.

Mentides de joguina

Somnis que han creat mons paral·lels,

somnis inversemblants però tan reals,

somnis incendiats d’emocions,

somnis que han caigut en despertar-se.

Creixen desordenats sempre burlant el temps,

entrellaçant sentits, desobeint raons,

alimentant-se dels teus anhels.

Somnis incendiats d’emocions,

somnis que han caigut en despertar-se.

Volarà

Era una ànima en el cel la que anava a contratemps

com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps.

I somiava a cercar el cel com un àngel prepotent,

senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó.

I volarà seguint el pas d’estels que orbiten al seu cap

i es perdrà encegat per la claror que deixa la foscor

fugint de la por…

Ja no vol sentir més fred i al pensament hi té mar i cales,

i cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa!

Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les a sota veu.

I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos

i sortirà a l’aire germinal amb ulls d’infant que miren alt

i volarà seguint el pas d’estels que orbiten al seu cap

i estimarà sorprès de tant d’afecte i tant d’amor, sembrat sense intenció,

somiant a cercar el cel.

A Reguard dels vents

Aquesta nit ningú ens espera,

tot és tranquil, la pluja ens tempta

i seguirem els nostres instints…

traçant nous camins.

I em mires als ulls i et somric…

sense saber que ja és massa tard.

Fa poc que ens coneixem

però compartim tempestes

i aflora un sentiment

que ens du a resguard dels vents.

I sempre ho recordarem,

per més que la discòrdia ens prengui els bons moments.

Sé que trobarem tendresa, bellesa,

mirades d’entesa, senzills instants d’intimitat.

I demà tornaran vells camins… lluny d’aquí,

però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.

I aquesta nit veurem la llum del sol

i no ens caldrà buscar cap raó.

Quatre nits cauen que no oblidarem.

Ennuvolats.

Quatre nits que queden per sempre més,

entre muntanyes a resguard dels vents.

Tornarà el bon temps

Sortint del camí

la terra s’enlaira,

caminant pel desert,

desvestint el pensament.

I asserenant les pors, i asserenant el pas, m’imagino…

envoltat per les ones d’un mar asserenat i en calma.

Vénen tempestes,

cendres que no has bufat.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…

I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.

El cel és cobert, però hi ha un feix de llum que deixa entreveure un camí a seguir.

Les ombres em perden però em sento animat, veig portes obertes i un cel blau i clar,

i em deixo portar… envoltat per les ones d’un mar asserenat i en calma.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…

I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…

Ja veig el mar… i em sento lliure…

Tornarà el bon temps.