Bio
Caïm Riba és un músic, guitarrista i porductor musical nascut a Formentera a la dècada dels 70 en un marc cultural molt important. Fill del músic Pau Riba i la fotògraf Mercè Pastor, passa la infantesa envoltat d’artistes i bohemis, fet que li fa créixer una inquietud creativa i ha aconseguit ser un dels grans compositors del nostre país. L’any 1996, després d’uns anys d’exercir de guitarrista amb el seu pare i altres formacions, crea junt amb el seu germà Pauet Riba, el grup de música i arts visuals PASTORA. Més tard s’hi afegeix l’actriu i cantant Dolo Beltran i treuen el hit LOLA, tema amb el qual van aconseguir una gran popularitat, i que va ser el punt de partida d’una llarga carrera farcida d’èxits. Amb el grup Pastora, Caïm ha compost grans temes de ball on l’electrònica i els sintetitzadors han tingut un lloc de privilegi. Cançons que des de fa 20 anys han sonat en els millors escenaris de tot l’Estat.
En el 2014 comença carrera en solitari, amb el seu primer disc, «a306km«. Un projecte en Català i més orgànic que respon a la seva necessitat d’expressió més intima. En el 2018 edita el segon, «Nararai«. I en 2021 edita «Llunes de Plutó» amb el que ha obtingut molt bones crítiques i el premi Enderrock a millor disc d’autor.
Avui dia ja acumula més de 30 anys de carrera com a músic, compositor, guitarrista i productor, treballant amb artístes com Pau Riba, L’últim Indi, Pol Cruells, Edurne, Halldor Mar, Ivette Nadal i Raül Bonilla entre d’altres.
Actualment està presentant avançaments com Ja ho tens i La reina de la ciutat, del que serà el seu quart treball en solitari, El racó dels pensament, que s’editarà el Maig de 2023.
Discografia
Mmm… Avui serà un dia perfecte
La llum ja busca lloc
rondant per la finestra
i el teu somriure em diu molt més
que totes les paraules
I esmorzarem tranquil·lament
mentre es fon la rosada
passejarem fins al vespre
deixant l’atzar guiar-nos
Les hores passen dolçament
quan ets aquí al meu costat
La llum de l’alba escampa els seus colors
tenyint el cel i els núvols
avui serà un dia perfecte
Seurem a una terrassa i contemplarem
la gent i el món com gira
avui serà un dia perfecte
Mmm… Avui serà un dia perfecte
Mmm… Avui serà un dia perfecte
I és que totes les cabòries del món no són res
quan ets aquí al meu costat
La llum de l’alba escampa els seus colors
tenyint el cel i els núvols
avui serà un dia perfecte
Farem quatre torrades davant del foc
la nit ens arrossega
avui serà un dia perfecte
Les hores passen dolçament
quan somrius al meu costat
A la ciutat
no hi corre ningú
no hi corre ningú
Tots els carrers
respiren tranquils, respiren tranquils
i l’aire és net, i l’aire és net.
A la ciutat
ja no hi ha fums
ja no hi ha fums
i s’escolta un piu-piu harmoniós
en lloc de motors
en lloc de motors
i l’aire és net
i l’aire és net
Ressonen els pulmons
que s’omplen d’emocions
i al cel ja no hi ha avions
només lloros i coloms
i aquesta calma ens convida a pensar
Surto al carrer
no hi ha ningú
no hi ha ningú
I la serenor
omple el meu cos
omple el meu cos
i em sento bé
i em sento bé
Ressonen els pulmons
que s’omplen d’emocions
i al cel ja no hi ha avions
només lloros i coloms
i la vida ens convida a pensar
La situació ha canviat
toc d’alerta per la humanitat
El ritme ha de cedir
i aquí tots hi tenim molt a dir
Ara hem de canviar el pas
Ara hem de canviar el pas
Ressonen els pulmons
que s’omplen d’emocions
i al cel ja no hi ha avions
només lloros i coloms
i la vida ens convida a pensar
Llàgrimes d’un temps
camins que ja no hi són
petjades i mirades que omplen el teu cel
Matins que ni has sortit del llit
vesprades que han passat com passa un llamp distant
I el cel retrona fort i et venç el fred
la pluja et mulla el cor però ho deixarà tot net
I un dia quan surti el sol
vindré a jugar amb tu
i buscarem cargols
Dundairairirarerai dairarirai
i buscarem cargols
Estones enraonant
estones contemplant
les vistes i els paisatges que ens hem estimat
M’encanta quan fem temps cercant l’infinit
deixant que els pensaments divaguin sense més
I un dia quan surti el sol
vindré a jugar amb tu
i buscarem cargols
Un dia quan surti el sol
vindré a passar-lo amb tu
i buscarem cargols
Airejarem llençols
compartirem juliols
empaitarem mussols
i entonarem udols
Caminarem pels prats
confessarem pecats
i farem ioga perduts per descampats
I un dia quan surti el sol
vindré a jugar amb tu
i buscarem cargols
Un dia quan surti el sol
vindré a passar-lo amb tu
i buscarem cargols
I junts buscarem cargols
Dundairairirarerai dairarirai
i buscarem cargols
Dundairairirarerai dairarirai
i junts buscarem cargols
Lentament em vaig relaxant
tanco els ulls
sento una escalfor
i lentament em cauen les pors
obro els ulls i aquí estic jo
Caminant enmig del bosc amb els mitjons il·luminats
perseguint nabius, groselles i gerds alats
navegant entre les costes d’un congost particular
brotaran ciutats de flors dins el meu cap
Dolçament em vaig endinsant
tot són llums i colors
i dolçament em cauen les pors
obro els ulls i aquí estic jo
Caminant enmig del bosc amb els mitjons il·luminats
perseguint nabius, groselles i gerds alats
navegant entre les costes d’un congost particular
brotaran ciutats de flors dins el meu cap
Rodolaré entre núvols de cotó
i volaré abraçat a un drac de paper
que em portarà fins a les llunes de Plutó
I tot són llums i colors fins les llunes de Plutó
i tot són llums i colors fins les llunes de Plutó
i aquí estic jo
Caminant enmig del bosc amb els mitjons il·luminats
perseguint nabius, groselles i gerds alats
navegant entre les costes d’un congost particular
brotaran ciutats de flors dins el meu cap
Dins del meu cap
dins del meu cap
brotaran ciutats de flors dins el meu cap
i tot som llums i colors
Dins del meu cap
dins del meu cap
brotaran ciutats de flors dins el meu cap
EM SEMBLA BÉ
Sentir-me sol pot ser el millor que tinc
caure malalt pot ser el millor que tinc
viure el moment pot ser el millor que tinc
i ja em sembla bé, ja em sembla bé
llegir al meu llit pot ser el millor que tinc
cantar cançons pot ser el millor que tinc
viure el moment pot ser el millor que tinc
i ja em sembla bé, ja em sembla bé
— No hi pensis més — No hi ha res que sigui el millor
— No hi pensis més — Tot pot tenir el seu costat bo
— No hi pensis més — Serà qüestió d’aprofitar cada moment
I ja em sembla bé, ja em sembla bé
Plorar per dins pot ser el millor que tinc
riure tot sol pot ser el millor que tinc
viure el moment pot ser el millor que tinc
i ja em sembla bé, ja em sembla bé
— No hi pensis més — No hi ha res que sigui el millor
— No hi pensis més — Tot pot tenir el seu costat bo
I ja em sembla bé, ja em sembla bé
I ja em sembla bé, ja em sembla bé
I ja em sembla bé, ja em sembla bé
— No hi pensis més — No no no no hi pensis més
— No hi pensis més — No no no no hi pensis més
— No hi pensis més — Tot està bé no hi pensis més
Ja em sembla bé, ja em sembla bé
— No hi pensis més — No hi ha res que sigui el millor
— No hi pensis més — Tot pot tenir el seu costat bo
— No hi pensis més — Serà qüestió d’aprofitar cada moment
I ja em sembla bé, ja em sembla bé
Sentir-me sol pot ser el millor que tinc
VOLDRIA
Dandanda dandararan dandanda
dandararan dandanda dandararan dandanda
Voldria trobar el teu nom
i salvar la distància
vestir de primavera i sol
aquest cor ferit
I és que voldria trobar consol
per calmar el meu enteniment
i sentir que torna l’escalfor
entre pensaments
I vull veure el cel clarejar
i el sol que em cura les ferides del passat
i vull veure el cel clarejar
les orenetes ja fan niu als meus cabells
Voldria trobar el teu nom,
per salvar la distància
i vestir d’estiu aquest hivern
oblidar el meu desconcert
I vull veure el cel clarejar
i el sol que em cura les ferides del passat
i vull veure el cel clarejar
les orenetes ja fan niu als meus cabells
Dandanda dandararan dandanda
dandararan dandanda dandararan dandanda
I vull veure el cel clarejar
i el sol que em cura les ferides del passat
i vull veure el cel clarejar
i les carícies d’una pau que es vol quedar
Somriure i plorar
salvar-me i patir
parlar i escoltar
Somriure i plorar
salvar-me i patir
parlar i escoltar
Dandanda dandararan dandanda
dandararan dandanda dandararan dandanda
I vull veure el cel clarejar
i el sol que cura les ferides del passat
i vull veure el cel clarejar
les orenetes ja fan niu als meus cabells
A MITJA OMBRA
Fa tres dies que es veu poc el sol
i de tant en tant plou
i ella es passa el dia al llit
Però avui fa un dia bonic
i llegim al balcó
calmant les ganes de sortir del pis
Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques a Es Caló
i les onades són la música de fons un dia més
mentre m’endinso amb Murakami penso ai quina calor
i ella em somriu a mitja ombra i jo em remullo els peus
i ella em somriu i jo em remullo els peus
La gent fa vida als balcons
tot és incert
I la injustícia de la sort s’endurà cors malaurats
però avui fa un dia radiant
i ens crida el bon temps
ja tenim ganes de sortir del pis
Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques a Es Caló
i les onades són la música de fons un dia més
mentre em fascina Rodoreda passa un aire alleujador
I ella em somriu a mitja ombra i jo em remullo els peus
i ella somriu i jo em remullo els peus
i ella somriu i jo em remullo el peus
i ella somriu i ella em somriu
i ella somriu i jo em remullo el peus
oh
Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques a Es Caló
i les onades són la música de fons un dia més
quins ulls tan blaus que tens Sió que hi neden peixos des d’Es Caló
oh
De mica en mica
a poc a poc
lentament
De mica en mica
a poc a poc
creixerà dins meu
Dins meu
mmmm… dins meu
mmmm… dins meu
A poc a poc
impassible
lentament
creixerà
de mica en mica
Dins meu
dins meu
de mica en mica
dins meu
dins meu
dins meu
de mica en mica
dins meu
i de mica en mica caurà
BENVINGUTS
Trigarà a arribar el meu tren ja ho sé
l’observaré a la distància dels records viscuts
Agafaré l’últim vagó ja ho sé
Sense les pretensions que amarguen records fruïts i adorats
Benvinguts al nostre tren
benvinguts
gaudiu del paradís
Una mirada dolça i clara
que glaça l’aire i trenca el gel d’un sol cop
una mirada dolça que embriaga el meu cor
i ara em vull perdre en el seu món uns instants
Trigaré a trobar el meu lloc ja ho sé
tots els vagons van plens de romanços caiguts en l’oblit
Benvinguts al nostre tren
benvinguts
benvinguts al nostre tren
hi sou benvinguts
gaudiu del paradís
Una mirada dolça i clara
que glaça l’aire i trenca el gel d’un sol cop
una mirada dolça que embriaga el meu cor
i ara em vull perdre en el seu món uns instants
Busca’m al tren
busca’m al tren
busca’m el tren
i ara em vull perdre en el seu món
Una mirada dolça i clara
que glaça l’aire i trenca el gel d’un sol cop
una mirada dolça que embriaga el meu cor
i ara em vull perdre en el seu món uns instants eterns
ONADES D’UN VELL TEMPS
Cremarem el bosc
tenyirem el cel
però tornarem al fons del mar
som onades d’un vell temps
cobrirem les valls
assecarem els rius
però tornarem al fons del mar
som onades vanitoses d’un vell temps
I conqueríem
i dominàvem
i somiàvem
tan dolçament
Creuarem deserts
viatjarem a Mart
i després de fondre els gels
nous aires solcaran aquest mar
Ja sé que mai
ho entendrem
només serem dins teu
sempre més amarats dins teu
Ja sé que mai
ho entendrem
només serem un reflex
només serem un reflex
Somiarem dins teu
marcirem dins teu
llanguirem dins teu
morirem dins teu
Tornarà el batec
l’aire d’un nou món
brillaran nous ulls, nous cors
sense onades vanitoses d’un vell temps
Nararai
Camino i sento que els meus peus
corren més del que jo vull.
Un deliri s’apodera de mi,
i encara sento veus que canten…
Oh, mai més. Oh, mai més.
Oh, mai!
Nararai… Oh, mai!
Guspira
M’has volgut al teu costat
i em sento l’ànima vibrar.
M’ha captivat el teu parlar,
i em sento ple de força, et vull mirar.
Llevar-me amb tu, ser al teu costat,
cuidar el moment i junts…
Encendrem un foc etern delit de vida,
i junts el veurem créixer il·lusionats.
I passarem dies i anys al seu costat,
i passarem dies i anys al seu costat.
Els sols es ponen i ens fem grans,
i noves flames prenen relleu.
Guspira encesa amunt i avall,
i ens abraçarem veient com se’n va.
Senyals de fum a l’horitzó,
cuidar el moment i junts…
Encendrem un foc etern delit de vida.
i junts el veurem créixer il·lusionats.
I passarem dies i anys al seu costat,
i passarem dies i anys al seu costat.
I apreciarem sang i suor,
i ens abraçarem veient com ase’n va.
I ens abraçarem veient com se’n va.
I ens abraçarem veient com se’n va.
Preludi
Jocs de llum, reflexos.
Jocs de llum, hipnòtics.
Jocs de llum, jocs de llum, jocs de llum…
Sentir l’aire
Deixar-me anar tancant els ulls,
i sentir l’aire que respiro.
El cos em demana ballar i no pensar.
Eclipsar els problemes,
i quedar en segon pla.
I sentir l’aire…
I sentir l’aire, i el meu batec en tot moment.
El temps s’atura, però el món segueix girant,
i puc fer el que vulgui, que tot seguirà igual.
I sentir l’aire… I sentir l’aire en tot moment.
El ritme em mou, tancant els ulls, em deixo anar.
I sentir l’aire del món mentre bufa eternament,
és la força que m’eleva, és el ritme que m’empeny.
I sentir l’aire del món mentre bufa eternament,
és el batec que m’arrossega, que m’abraça, que reclama,
que m’entregui cegament!
El cos em demana ballar sense parar,
oblidar els problemes i quedar en segon pla.
I sentir l’aire… I sentir l’aire en tot moment.
MARE
Mare, digue’m on sóc,
que estic trist i sense forces,
perdut entre muntanyes de records,
que queden lluny.
Colors i olors…
La teva absència m’acompanya en tot moment,
acaronant el meu instint,
donant voltes a aquest astre tan lluent.
Mare, en el meu cor el teu parlar serè
ressona a cada batec.
A la meva sang, la dels meus nens…
I a la sang dels Pauets.
Mare…
La teva absència ens acompanya en tot moment,
El nostre nord, la teva llum,
ens dóna força, ens fa de guia i d’aliment.
Any rere any, quan t’enyoro i quan ploro.
Amb un somriure per cantar,
calmant els dies i encenent les nits!
Segon a segon
la teva absència ens acompanya en tot moment.
Mare… Sé molt bé
que fins que el sol no se m’apagui no ens veurem.
Si mai et sents sol
Si mai et sents sol,
compta amb mi.
Si mai et sents sol,
compta amb mi.
Serem vapor fent núvols blancs
a mercè del sol i el vent,
sense anhelar un destí
deixarem fer al camí.
Si mai et sents sol,
compta amb mi.
Si mai se’t cauen les parets,
compta amb mi.
I llegirem tots els estels,
caminarem sense parlar,
divagarem embadalits,
meravellats amb l’univers.
Quan plegui els llançols.
Quan regui les plantes.
I si mai vull trucar-te.
I si mai em falta l’aire.
I és que si mai et sents sol,
compta amb mi.
I si mai et… I si mai et sents sol.
Perdrem el temps, perdrem la por,
la vergonya i el rancor
divagarem embadalits,
meravellats, abstrets de tot.
Camins infinits,
somriures, silencis.
Nervis, vergonyes,
petons de divendres.
Desig, eufòria,
calfreds i mans…
I si mai et… I si mai et sents sol…
Compta amb mi!
Princesa de les llunes
Fa dies que ens fas somriure,
fa dies que et sentim bategar,
fa dies que volem mirar-te als ulls,
que impacients veiem el temps passar.
Fa dies que imaginem els teus ditets.
Fa dies que tens lloc aquí al costat.
El bressol, els peücs i el barret ben petitet.
La ment desperta, el cos cansat.
Arribaràs canviant-ho tot,
fonent els dies amb les nits.
Arribaràs, amb força, arribaràs!
Princesa de les llunes,
reina de les nits.
Petita i delicada.
D’una mirada ens ho dius tot.
Benvinguda a casa nostra,
benvinguda al nostre món.
Pren les claus com a penyora,
és tot teu el nostre amor.
Assenyalaves amb tantes ganes de parlar,
ara no pares de cantar.
El teu caminar esverat,
els teus rínxols despreocupats.
Senyoreta de tres pams!
Omples la casa amunt i avall,
jugant, rient, plorant, cantant,
menjant-te els dies,
descobrint que et vas fent gran!
Sensible somiadora,
ballarina encisadora…
Princesa de les llunes,
reina de les nits.
Petita i delicada.
D’una mirada ens ho dius tot.
Benvinguda a casa nostra,
benvinguda al nostre món.
Pren les claus com a penyora,
és tot teu el nostre amor.
Caminarem i correrem
comprant sabates que no et duraran.
Bufant espelmes, gaudint el camí.
La Primavera
Amb els peus freds et vaig buscar mentre no hi eres.
La teva brisa, la teva llum, el teu somriure.
Les tardes de cels blaus passejant il·lusionats
amb vestits de lli i de seda.
A poc a poc abraçarem
la teva força incombustible.
Ara que el temps s’ha desvestit
i és ple de flors i de colors.
Dorm, dorm, dorm…
Les papallones han tornat i estan contentes!
Les pluges curtes i els vespres llargs,
silencis d’emoció!
Encens el món amb la teva llum,
il·lumines cors i ments,
quan somrius ens treus la son
i ens dónes vida!
Lairairaira!
A poc a poc abraçarem
la teva força incombustible.
Ara que el temps s’ha desvestit
i és ple de flors i de colors.
A poc a poc abraçarem
la teva força irresistible,
que a poc a poc ha despertat
aquell infant que ja no espera,
que no fa cas, que vol cridar…
Adéu hivern, ja és primavera!
Dorm, dorm, dorm…
HISTÒRIES
Històries que no ha escrit ningú,
que passen sense més.
Omplint la teva agenda, “curtint” la pell.
Amarat de melangia,
mirant de fer-t’hi un lloc, de volar ben lluny.
Són senzilles, passatgeres, complicades…
Històries que t’han fet com ets.
Són històries que vindran.
Històries que t’han fet com ets.
Atrapades entre els fulls,
esperant que arribi el seu moment.
Refugis que has deixat buscant un lloc millor,
que enyoraràs dins teu, però en els somnis cauran.
Afortunadament, hi ha tot un món al teu davant
ple de camins per escollir mentre vas fent arrels amb el passat
Històries que vindran.
Històries que t’han fet com ets.
Atrapades entre els fulls
esperant que arribi el seu moment.
Viatges Siderals
Descalçat sota la pluja en una nit d’estiu,
la sorra fresca abraça els peus i entres al mar.
Estirat damunt de l’aigua et mulla el cel
i et rendiràs com un estel a la immensitat.
Sentiràs com et creix una alegria efervescent,
els teus sentits s’esbargiran fent viatges siderals.
Sentiràs la perversió que embriaga l’esperit,
les sirenes cantaran sintonies celestials.
Descalçat sota la pluja en una nit d’estiu,
calor de terra, rius de fang i la remor del mar.
La lluna encén les gotes fredes damunt la pell,
i et rendiràs com un estel a la immensitat.
Sentiràs com et creix una alegria efervescent,
els teus sentits s’esbargiran fent viatges siderals.
Sentiràs la perversió que embriaga l’esperit,
les sirenes cantaran sintonies celestials.
I sentiràs els colors blaus que et mimen.
I sentiràs les seves mans que t’acaronen.
Olor de pluja i gust de sal que et porten.
Cançons de gotes sobre el mar que t’enamoren.
I sentiràs com et creix una alegria efervescent,
els teus sentits s’esbargiran fent viatges siderals.
Sentiràs la perversió que embriaga l’esperit,
les sirenes cantaran sintonies celestials
que només tu sentiràs, perquè ara res et fa patir.
I et tornaràs a sentir com un ocell que emprèn el vol.
Els teus sentits despertaran, oblidades sensacions.
Descobriràs un nou sentir…
No ens cal més
Suau, profunda, gentil, silenciosa.
Una mirada transparent,
ens allibera del moment,
marcant petjades sobre el vent.
Sendes prohibides que escriuríem ingènuament,
sense forçar el moment.
Vençudes pel pas del temps.
Ningú ens podrà culpar de res,
no cal més per estimar,
per desitjar, per somiar…
No ens cal res més per somiar.
Hi ha un mar de fantasia
dictant les lleis innocentment.
Segons, minuts i anys que viuríem intensament,
sense forçar el moment.
Ningú ens podrà culpar de res,
no cal més per estimar,
per desitjar, per somiar…
Ningú ens podrà culpar de res,
no cal més per estimar,
per desitjar, per somiar…
Si és per mi travessarem tempestes,
deixant la nit eternitzar,
declarant la guerra al temps,
la treva als sentiments.
Com dos ocells
Tantes mirades que hem creuat, tants matins que hem estirat,
tants somriures que han vingut i que han marxat.
Estirats entre unes dunes, amb la sorra entre els cabells,
sento que em perdo sense rellotges dins el teu mirar.
tanco els ulls i sento l’aire que desprens al respirar,
i em venen ganes d’abraçar-te i estimar-te.
I dormirem ben agafats, dormirem com si la nit fos dins el sac.
I volarem enamorats, volarem com dos ocells creuant el mar.
I un cop més m’has despertat fent carícies amb els peus,
i em venen ganes d’abraçar-te i estimar-te un cop més.
I ens mirarem amb ulls cansats, ens mirarem guardant la nit dins el sac.
I agafarem camins creuats, migrarem com dos ocells buscant calor.
Tantes històries que hem viscut, arrelades sota la pell.
Tot el coratge que la vida ens ha donat.
Entre llençols
Relaxats dins l’aigua el vapor ho impregna tot.
Poca llum, i de fons la Norah Jones.
Deixant les presses, evadint-nos de tot, relaxant-nos sense més.
Mentre tu em miraves sense pensar, mentre jo et mirava embadalit…
Al teu voltant tots els miralls són tan bonics!
Passarem les nits enredats entre els llençols,
deixant volar tots els sentits.
Vull saber com són les ferides del teu cos.
Caminar cada dia al teu costat.
Mentre tu em miraves sense parlar,
mentre jo et mirava embadalit,
mentre tu em miraves, mentre jo et mirava,
mentre ens estimàvem, mentre tot canviava!
Passarem les nits enredats entre els llençols,
deixant volar tots els sentits.
Vull llegir amb els dits les pigues del teu cos.
Despertar al teu costat.
Les mans no paren quietes.
Pessigolles i carícies.
Els llavis volen lliures,
no estalvien ni un petó!
I pel que sembla aquesta nit la lluna riu cantant-li al sol,
enmig d’un cel vestit d’estels.
I pel que sembla aquesta nit la lluna vol que ens adormim,
sota un mateix son.
Abraçats i despullats,
abraçats i despullats.
Un cel daurat
Un cel daurat
il·lumina la ciutat,
fent un joc de reflexos
que enlluernen la veritat,
que queda tan lluny de la gent,
i del seu cor.
Un cel daurat
que difumina suaument imperfeccions,
dolces mentides,
il·lusions, cors amagats,
Un cel daurat
ens sedueix hipnotitzats,
anestèsic de l’essència,
el dolor l’ha segrestat,
i tot queda tan lluny de la gent,
tan lluny de la gent i del seu cor.
I un cel daurat,
fred i estèril,
un sostre de metall
que fa que no vegis la veritat,
il·lusionat.
I van caient,
s’esvaeixen il·lusions
que ja has oblidat,
que ja mai vindran,
perquè s’han fos,
perquè s’han fos…
S’han fos en un cel daurat.
Matinades Enceses
Estius a prop d’un far que il·lumina matinades enceses,
ressons sortint del pou, converses disteses.
Dansàvem descalços per l’era
evadint-nos, fugint de la inquietud.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.
Perfils a contratemps,
siluetes desdibuixant-se en els murs de pedra.
La claror s’obre pas, les estrelles s’esvaeixen
i una pluja molt suau ens esvera
evadint-nos, sentint a flor de pell.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.
Exaltacions de l’amistat, desinhibicions, complicitats
sembrant el caos…
Sota un cel que ens ha criat, anem al mar i ens capbussem,
sentim la immensitat…
Emocions descontrolades, sensacions viscudes intensament.
No ploris més
Prendre el sol i vèncer el temps
cobert de sal que et deixa el mar,
un record que toca fons, deixa’l marxar.
I ja surt el sol, i et vas despertant
i et cauen les pors, com si fos real.
Les espurnes creixeran i no hi haurà un final,
són com dits de vellut que recorren un cos nou
i només si tu ho vols giraràs tots els sentits,
i només si tu ho vols ara tens un dia nou.
No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.
I et canvies la pell quan cau el passat,
tot gira endavant, no et quedis esperant.
Com una onada trenca el mar quan decideix anar per lliure,
submergir-te en tot moment, com si avui fos demà.
No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.
Omplint de neu
Sons i olors ens evoquen dolç el teu record,
el temps calmant, l’enyorança,
ens han privat a tots del teu cor escarmentat,
dissimulada tendresa…
Fils cauran al teu voltant
inundant l’aire dels teus focs!
Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu
amb la teva veu.
Tan suaus i alhora tan intenses
imatges difuminades.
Fils tan suaus que es trencaran
inundant l’aire dels teus focs.
Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu
amb la teva veu.
I et sentirem en la teva absència,
recordarem amb tendresa mals moments
i tornarem a creure en les fades
i també serem una miqueta menys assenyats.
Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu, amb la teva veu.
Omplint de neu, vas omplint de neu.
Omplint de neu, com si hagués somiat.
Home Llop
Aquesta nit, sé que pot passar de tot,
s’escalfa el meu instint, s’acosta el meu moment,
no hi puc fer res, em sedueix el costat fosc
i em trobo fent uns moviments del tot salvatges.
Aquesta nit la lluna ha deixat de girar,
només em mira a mi, hipnòtica i pacient
ha provocat la inevitable mutació
i et trobes fent uns moviments del tot salvatges.
La nit entra de cop…
Ara l’instint et demana sang i es mou tot el teu cos.
Ja em surten urpes a les mans…
Veus com la roba es va estripant.
Ja no em responen els sentits…
i ets més pelut que el Chewbacca.
I és que sóc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.
Serà una bacanal de sang i fetge,
és la marca de l’home llop… auuuuuuh.
Només respons al moviment,
treure la força i el desig,
una invasió de tu mateix.
La nit entra de cop…
corre per dins teu,
la lluna marca el pas…
hipnòtica i pacient,
invisible en la foscor desfent obstacles.
I és que sóc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.
Serà una bacanal de sang i fetge,
és la marca de l’home llop, ho estàs assimilant.
I és que soc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.. auuuuuuh.
Mentides de joguina
Somnis que han creat mons paral·lels,
somnis inversemblants però tan reals,
somnis incendiats d’emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.
Creixen desordenats sempre burlant el temps,
entrellaçant sentits, desobeint raons,
alimentant-se dels teus anhels.
Somnis incendiats d’emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.
Volarà
Era una ànima en el cel la que anava a contratemps
com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps.
I somiava a cercar el cel com un àngel prepotent,
senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó.
I volarà seguint el pas d’estels que orbiten al seu cap
i es perdrà encegat per la claror que deixa la foscor
fugint de la por…
Ja no vol sentir més fred i al pensament hi té mar i cales,
i cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa!
Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les a sota veu.
I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos
i sortirà a l’aire germinal amb ulls d’infant que miren alt
i volarà seguint el pas d’estels que orbiten al seu cap
i estimarà sorprès de tant d’afecte i tant d’amor, sembrat sense intenció,
somiant a cercar el cel.
A Reguard dels vents
Aquesta nit ningú ens espera,
tot és tranquil, la pluja ens tempta
i seguirem els nostres instints…
traçant nous camins.
I em mires als ulls i et somric…
sense saber que ja és massa tard.
Fa poc que ens coneixem
però compartim tempestes
i aflora un sentiment
que ens du a resguard dels vents.
I sempre ho recordarem,
per més que la discòrdia ens prengui els bons moments.
Sé que trobarem tendresa, bellesa,
mirades d’entesa, senzills instants d’intimitat.
I demà tornaran vells camins… lluny d’aquí,
però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.
I aquesta nit veurem la llum del sol
i no ens caldrà buscar cap raó.
Quatre nits cauen que no oblidarem.
Ennuvolats.
Quatre nits que queden per sempre més,
entre muntanyes a resguard dels vents.
Tornarà el bon temps
Sortint del camí
la terra s’enlaira,
caminant pel desert,
desvestint el pensament.
I asserenant les pors, i asserenant el pas, m’imagino…
envoltat per les ones d’un mar asserenat i en calma.
Vénen tempestes,
cendres que no has bufat.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
El cel és cobert, però hi ha un feix de llum que deixa entreveure un camí a seguir.
Les ombres em perden però em sento animat, veig portes obertes i un cel blau i clar,
i em deixo portar… envoltat per les ones d’un mar asserenat i en calma.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà…
Ja veig el mar… i em sento lliure…
Tornarà el bon temps.